Educació Física o Movimient?

Bon dia! Aquesta setmana a classe em comentat l'article de José Devís i Carmen Peiró anomenat Sobre el valor educativo de los contenidos de la educación física i el llibre de P.J. Arnold anomenat Educació física, movimiento y curriculum (cap 1 i 2). Doncs be, les dos jornades han sigut molt reflexives i ens han fet fer-nos preguntes com: com es justifica educativament el moviment? que fa del moviment un aprenentatge intrinsecament educatiu?. Les justificacions més antigues i que actualment romanen en la societat defenen un dualisme clarament diferenciat entre el planòl físic i el planòl intelectual o moral, per això el nom de 'Educació Física' en el que exclou les grans possibilitats d'aprenentatge a través del raonament moral de les activitats en moviment. Una altra justificació del moviment es la que l'utilitza amb fins marginals i en el que es concebut unicament de manera funcional, es a dir, com un mitjà i no com un fí en si mateix. Per exemple, moviment per a millorar aspectes com la solidaritat, el compañerisme,etc. Aquests aspectes són molt importants, però al moviment el cal considerar amb els seus pròpis mitjos i medis, perque aquest està carregat de valors i va dirigit a aquestos. Es a dir, contingut i procediments son igualment fins i mitjans en el moviment, junts constitueixen un mode de vida que poseeix la seua pròpia integritat. Segons Arnold hi ha una 'dimensió en moviment' i els aprenentatjes intrínsecament educatius en moviment tenen a veure amb:
- El coneixement pràctic
- El raonament moral
- La creació i la apreciació estètica
Así vos deixe dos vídeos relacionats amb el tema. Quin cregueu que es més educatiu? quin te valors intrinsecament lligats al moviment?

Esport d'èlit i educació

Bona vesprada comunitat, aquesta setmana no hem tingut classe, motiu per el qual he tingut més temps per a gaudir de diferents aficions en les que es troba vore documentals. Be, doncs, ahir em trovaba indagant per youtube quan vaig vore un documental sobre la vida de Robert Enke, porter d'èlit que va jugar en diferents equips de gran nivell com el FC Barcelona, del que sóc seguidor des de petit, per tant vaig coneixer aquesta etapa. Aquest jugador tenia problemes emocionals com la por al fracàs, inseguretat, baixa autoestima, etc. Algúns entrenadors, familiars i amics el van intentar ajudar. Va estar baix tratament de un professional i va arribar a estar millor, però va tornar a caure fins que lamentablement es va suicidar.

Després de vore aquest documental, vaig reflexionar sobra la importància de tindre sempre en compte el que no es veu en l'esport i en aquest cas en concret en el fútbol. També, em va vindre a la ment el llibre 'Mal d'Escola' de Daniel Pennac i el seu estil docent de pràctic reflexiu. Em faig preguntes com: l'esport d'èlit es educació? seria convenient que ho fora?.

El que esta clar es que no podem deixar de banda l'aspecte humà i moral en l'esport. Tots tenim que ser conscients de les conseqüències negatives que pot tindre en fixar-se sols en la punta del iceberg i no en la base (utilitzant la mateixa analogia que un grup en l'exposició feta a classe).

Açí vos deixe el video del documental, vos convide a que gaudiu i reflexioneu en aquesta historia tan trista però que alhora ens pot fer aprendre quan important es la humanitat en les persones.