ROBERTO CANO

Bona vesprada comunitat, se que ja em acabat les classes i que a partir de ara els comentaris no tindràn una finalitat acadèmica, sinó que es realitzaran per gust i amb motiu de voler transmetre aspectes que no podem deixar de banda en el nostre àmbit: l'educatiu. I quan dic educatiu em referisc al significat d'aquesta paraula i que tan em vist a classe: relatiu a la interacció entre ensenyament i aprenentatge. En un sentit més ampli es qualsevol acte o experiència que te un subjecte en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un indivdu. Doncs bé, açò es el que 'sembla' que una gran majoria de docents no entenen. M'explique.

El diumenje passat, en el dinar familiar, la meva germana (professora de filologia catalana) em va fer reflexionar sobre dos aspectes, eren dos 'anècdotes' però que lamentablement ocorren cada dia a les escoles e instituts i que tenim que tractar de combatre ja que poden danyar al factor més important i per el que estem así parlant: l'alumne.

La priemera 'anècdota' es la següent: Roberto Cano. Si, aquest magnific estudiant de matemàtiques, aquest 'deu' de l'àlgebra, en el que tots els professors van voler fotografiar-se ja que "arrivarà molt lluny" "si, si es mereix la matricula d'honor, sense cap dubte". No obstant a això, el subjecte no te la culpa, el responable d'aquesta creació divina es el professor de matemàtiques, aquell que organitza les competicions d'aquestes, aquella 'vaca sagrada' a qui ningú li pot dur la contraria. On radica el problema? el demés alumnes. Aquells que te la meua germana, si. "es molt trist" diu la meua germana, "intentar animar als meus alumnes de les notes que han aconseguit, i que també mereixen una matricula d'honor, i escoltar, no perque com jo no sóc Roberto Cano". I ara ve la segona reflexió.

Es més qui estudia el batxillerat científic? Sembla que es el que pensa la gran majoria, que el que fa humanitats es 'inferior'. Com? Emilio Lledó, Joan Fuster, Joaquín Soroya..... Pareix ser que aquest professor de Matemàtiques no coneix a aquests 'inferiors'. I de cinc matricules que es donen en el dit centre docent, se'n donen 4 al científic i 1 al de humanitats, molt trist. Els perjudicats? els alumnes.

En conclusió, com hem dit el significat de educació es la interació entre ensenyanment i aprenentatge i també en un sentit més ampli es qualsevol experiència que tingui un subjecte en la ment. Per això, es fonamental que des de l'inici donem les mateixes oportunitats a tothom, i que es puga premiar també la part de les 'humanitats' ja que es fonamental l'aspecte humà de les persones, la reflexió, el coneixement del nostre passat ja que es el que som avui..... Sabrà, en un futur, reflexionar Roberto Cano sobre aquests aspectes?